© 2018 www.claudiacedo.com   Banyoles 17820 - Barcelona

title. Cinema  /  Cinema

date. 2018

city. Girona i Barcelona

production. Escenaris Especials i Teatre Lliure de Barcelona

written by the actors of Escenaris Especials and Clàudia Cedó  // directed by Clàudia Cedó

Bartomeu Anglada és un guionista frustrat que intenta vendre les seves pel·lícules a productors de cinema massa enfeinats com per escoltar-se’l amb calma. Encallat amb el guió i amb l’objectiu de trobar un gran final per la seva història, Bartomeu inicia una persecució en espiral del seu propi personatge: La Montserrat, una dona forta que es troba a les portes de la mort i que no està disposada a deixar-se dur pel guionista tan fàcilment. A la frontera entre la realitat i la ficció cinematogràfiques, Bartomeu comprendrà que la seva protagonista ha començat a tenir desitjos propis.

El cinema és el reflex de la nostra societat. Però és un reflex fidel i representatiu? Com és que les persones amb discapacitat que apareixen en una pel·lícula fan sempre de persones amb discapacitat i prou? Per què no interpreten personatges que ens parlin de la por o del desig? Per què no fan d’un fugitiu o d’una lluitadora? L’estigma fa que algú amb autisme o una malaltia mental només pugui parlar d’això: de l’autisme i la malaltia mental. Amb aquestes inquietuds vam encarar el procés de creació de Cinema.

Bartomeu Anglada is a frustrated writer who tries to sell his films to film makers who are too busy to listen to him calmly. Stuck in the script and with the aim of finding a great end to his story, Bartomeu initiates an spiral persecution of his own character: La Montserrat, a strong woman who is at the gates of death and is not ready to get carried away by the writer so easily. On the border between reality and fiction, Bartomeu will understand that his protagonist has begun to have his own desires.

Cinema is the reflection of our society. But is it a faithful and representative reflection? Why when people with disabilities appear in a movie is always for interpretate the role of people with disabilities? Why do not they play characters that speak of fear or desire? Why do not they make a fugitive or a fighter? Stigma causes someone with autism or mental illness to speak only of it: autism and mental illness. With these concerns we faced the process of creating Cinema.